En este article li proposem algunes aplicacions senzilles dels nivells neurològics. Unes menys conegudes i altres més. Partisc de la base que vosté coneix mínimament la diferència entre conducta i identitat.
Si veiem a algú que pensem que ha actuat feixugament, el que solem pensar i expressar és: “ets desmanotat”, amb la qual cosa potenciem més la seua malaptesa al passar de la conducta a la identitat, pel fet que “si sóc desmanotat, només puc fer malapteses”. Però podem utilitzar la mateixa estructura en un sentit capacitador. Una de les opcions potenciadores és prendre conductes beneficioses, útils, etc. que ja realitzem i preguntar-nos: “Eixa conducta què demostra/diu de mi com a persona que està evolucionant?. ”D'eixa manera fem una transformació des del nivell de conducta fins al d'identitat i li donem un sentit dinàmic i constructiu.
Habitualment, en consulta utilitze este patró. Quan una persona comença ha fer canvis de conducta, una manera d'ajudar-li que integre amb més profunditat eixe canvi en el seu autoimatge és fer esta traducció. Per exemple, un empresari tenia certes dificultats en el seu negoci, després d'unes sessions es veia que les estava superant i estava sent més manyós amb la situació, li vaig preguntar: "Què demostra de tu com a persona, el desenrotllarte en eixe àmbit?. ”Al que ell em va contestar: “Que puc vore'm com una persona activa en el meu desenrotllament professional”. Jo, de nou, li vaig preguntar: “El vorete com una persona activa en el teu desenrotllament professional què diu de tu com a persona que està en evolució?”. Ell em va contestar: “Que puc crear una nova qualitat de vida”. I així podem continuar, encadenant preguntes amb respostes, creant un panorama expandit de nosaltres mateixos. A més podem equilibrar la nostra vida prestant atenció a la nostra evolució personal i no sols al que va malament.
Si jo dic: “Mira que ets panoli”, considerem que eixa persona, siga el nostre fill/alumne/emprat, a més de ser moreno, tindre els ulls castanys, etc., és panoli. Però si ens expressem així, el més probable és que eixa persona entenga que, igual que no es pot canviar el color dels ulls, tampoc pot canviar el ser panoli.
En canvi, si ens vam expressar en termes de conducta, això té l'avantatge que la persona pot percebre el comportament com canviable.
Per exemple, si un alumne està molestant a les seues companyes, podríem dir: "La teua forma de tractar-les no m'agrada. Tu ets una persona que les pot tractar amigablement".
D'eixa manera, la conducta indeseada es processa com un una cosa canviable, no com una cosa permanent i propi de la persona i es crea una direcció personal desitjable. La qüestió és allunyar-se de "tu ets roín" i acostar-se a "tu, a vegades, de comportes de forma inadequada". I és convenient recordar que la nostra comunicació no verbal ha de ser congruent, ja que si pronunci “la teua conducta em pareix inapropiada” amb veu d'estar insultant, el que percebrà l'altra persona serà com si fóra alguna cosa que té a vore amb la seua personalitat.
Si el que vull és que la meua filla inicie i mantinga una sèrie de conductes noves i arribe a identificar-se amb eixa forma d'actuar, expressaré a la meua filla clarament les conductes que vull promocionar (sent molt específic) i a continuació crearé un pont amb la seua “personalitat”. Per exemple: “Laia, m'agrada que arreplegues els joguets després d'acabar de jugar; saps ser ordenada”.
Al principi es tracta d'anar mencionant eixes conductes que volem promocionar (per exemple, “Laia m'alegra que estigues ajudant a Víctor”), perquè, gradualment, es vaja incloent eixa conducta com a característica en la seua persona (per exemple, “M'alegra que sigues tan cooperadora”).
Cal anar amb precaució d'usar excessivament este tipus de “elogis”. Podríem fer dependent a eixa persona de les alabances perquè actue, en compte de deprendre a actuar enriquidorament per si mateixa. A més recorde que tota conducta és útil en algun context, no en tots. Hi ha alguns contextos en què les “millors” conductes són especialment nocives.
La crítica constructiva, basada en el llibre El cor de la ment, C. Andreas i S. Andreas, tal com l'expliquem ací, és una forma especialment poderosa d'ajudar a crear noves i potenciadores tendències en les conductes dels nostres fills/alumnes/emprats (o en nosaltres mateixos), incrementant l'empatia i el seu autoestima, oferint una alternativa precisa de conducta i mantenint la nostra energia alta.
Un altre exemple d'aplicació de la diferenciació conducta i identitat.Tinc una amiga, Isabel, que dóna cursos de PNL a empreses, de la que vaig deprendre a este patró. M'explicava que en una companyia els encarregats es queixaven davant de les dificultats que tenien per a sintonitzar amb els seus treballadors. Llavors la meua amiga els va suggerir com a tasca reconéixer el treball ben fet dels seus col·laboradors, tal com explicarem a continuació. Però ells [els encarregats] no eren així! Llavors la meua amiga els va dir que es ficaren en una butxaca deu papers i que cada dia expressaren deu reconeixements a les persones que treballaven amb ells. Reconéixer punts valuosos dels seus empleats com ser puntual, fer el treball a consciència, oferir ajuda als seus companys, etc. era una cosa artificial i costós al principi. En menys temps de què esperaven, van començar a reconéixer els aspectes positius dels seus col·laboradors. I a estos, al vore's reconeguts, se sentien més còmodes treballant i relacionant-se. I als encarregats els agradava expressar el seu apreci perquè feia més agradable el treball, millorava les relacions i les feia més fluides i harmòniques, entre altres coses.
Atenció: és natural sentir-se artificial quan es comença a desenrotllar una nova actitud habilitat al principi. Tota nova actitud / conducta es pot deprendre amb el seu compromís i tenint a la vista de què s'allunya, què és el que no li agrada i a on es dirigix i els beneficis que vosté obtindrà.
Carles Porcel, Director de www.PeNeLers.com
